Classe del 9 d'octubre: "los retos de la educación social"

Com a deures pel dia 9 d'Octubre havíem de trobar les idees principals i els reptes dins un text de Zygmunt Bauman. Aquest parlava de l'actual globalització, la impaciència, el valor del temps, el coneixement i el compromís, principalment.

 

Bauman exposava al text que actualment aquelles persones que es feien esperar tenien un cert reconeixement, mentre hi havia altres persones que havíen d'esperar per ells, per la qual cosa hi ha certa jerarquía. En la posada en comú amb el meu grup, vam estar d'acord amb aquesta idea, a més de pensar que, tal i com explica el sociòleg, l'educació actual és una adquisició i que això no hauria de ser així, perquè l'educació és un procés amb ritme propi que dura tota la vida. Això és pot lligar amb la impaciència, i és que aquesta no només la manifestem amb, per exemple, no voler cuinar o no voler mossegar una poma, sinó que també a l'hora de buscar informació, actualment, amb internet, podem trobar qualsevol concepte en menys d'un minut, o a l'hora de fer un treball senzill, amb mirar la Viquipèdia o una altra plataforma tenim de sobres.

A partir d'aquí, els reptes que vam localitzar a nivell de tota la classe van ser -entre d'altres-: saber valorar un procés, practicar la paciència, desaccelerar el ritme de vida, fer més accesible la informació a tots els col·lectius, etc.

Vist això, a classe vam aprendre (alguns ja ho sabien, però per a mi va ser un descobriment) que l'educació social és un dret de la ciutadania i una professió de caràcter pedagògic, encara que la definició de l'Associació Estatal de l'Educació Social (ASEDES) al 2007 era "dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement d'una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatius, que són àmbit de competència professional de l'Educació Social". A més, afegeix que aquesta -l'Educació Social- possibilita que el subjecte pugui accedir als diferents espais socialitzadors. Accedir a béns culturals que ampliïn les seves perspectives educatives, laborals, d'oci i participació social. És a dir, que l'Educació és per a tothom.

Les funcions que ha de tenir l'Educació Social, són, principalment: acollidora i delimitadora, ja que la profesió ha d'abarcar les possiblitats d'incloure una persona o col·lectiu per possibilitar el seu desenvolupament cultural i educatiu, a partir d'acords, compromisos i límits amb aquests que emmarquin una acció educativa amb la finalitat socialitzadora.

Movent-nos en un marc legal, l'educació s'estableix com un dels drets humans, afegint que ha de ser gratuïta i accesible per a tothom (declaració dels Drets Humans de 1948). A Espanya, dins la constitució de 1978, s'afirma que tothom té dret a una educació i que es reconeix la llibertat d'ensenyament.

El problema actual, i que ja ve des de fa molt de temps, és que l'educació és un dret que tothom hauria de tenir, sí, però les principals potències que dominen el món fan que moltes persones no puguin accedir a ella. Actualment, molts nens no són escolaritzats, són analfabets que treballen com a esclaus. Molts nens dins els quart món no poden accedir a l'educació perquè l'Estat és el principal que els hi treu, a aquests mateixos nens, els drets fonamentals per poder viure. És el mateix estat que és el mateix estat que es burla de la gratïtat posant uns preus immpensables a les matrícules universitàries que priven de l'ensenyament a joves que podrien ser promesa. El mateix estat que tracta l'educació com una cosa que s'ha d'adquirar, que has de comprar. És per això que tant els hi interessa que sigui tan cara l'educació? Per què no ens culturalitzem i no poguem treure'ls del poder?