EL COL·LECTIU TRANS
La societat heteropatriarcal impedeix la comoditat de tothom fa que les
persones trans siguin les més
afectades dins el col·lectiu LGTB+. Trobem un reconeixement en diferents
nivells, l’europeu diu que la identitat de gènere és un dret, a Espanya és
segons la regió, a Catalunya comptem amb l’Hospital Clínic, el servei Transit, on es fa un acompanyament
personalitzat depenent de les necessitats de cada persona, etc.
Com a repte s’ha d’informar a adults i joves què la transsexualitat no és
un trastorn mental, és necessari fer una intervenció per a persones trans i no
trans, i eradicar la violència masclista que es pateix tant dins com fora del col·lectiu,
ja que una dona trans té més possibilitats de patir agressions.
 |
| La bandera que representa les persones transsexuals amb el símbol al mig |
A part del servei Transit, també trobem les colònies Oasis on tots els
participants són del col·lectiu LGTB; l’associació Chrysallis, que és per a
famílies amb menors transsexuals; i també hi ha documentals per donar
visibilitat al col·lectiu.
L’educador ha de donar normalitat a aquest col·lectiu de manera que així no
es veuria com un fenomen estrany, ha de proporcionar igualtat d’oportunitats i
tenir una relació professional amb educadors, així com donar una atenció individualitzada
a les persones. S’ha d’afiliar a associacions i moviments socials per arribar al
dret a la identitat.
L’EDUCACIÓ
SOCIAL A LES ESCOLES
L’educació ha de ser inclusiva per poder reduir l’exclusió social, de
manera que l’alumne no és l’únic que ha de fer l’esforç d’integrar-se, sinó que
també ho ha de fer la mateixa educació de manera individualitzada per tal d’establir
ponts entre l’educador, l’alumne i la família.
A nivell estatal no hi ha cap llei que professionalitzi l’educador social
dins les escoles. A Extremadura hi ha 135 IES i 135 educadors, un per centre. A
Catalunya hi ha una figura molt ambigua, però es compten unes 180. A Mallorca
existeix el programa Alter, el col·legi Montserrat a Terrassa, Instituts
públics de Banyoles i el conveni de col·laboració del col·legi d’educadors i
educadores socials de Canàries són exemples d’èxit que aquest àmbit a tingut.
És necessària la integració de la figura dels serveis d’orientació a les
escoles, delimitar les competències dels professionals que configuren l’equip multidisciplinari.
A mode d’interrogant: Qui hauria de ser el responsable de la finança i direcció
de l’educador social? A més, l’equip docent ha de recolzar la figura de l’educador,
de la mateixa manera que el ministeri d’interior hauria de fer-ho, també s’ha
de valorar la figura de l’educador social i s’ha de formar a les universitats.
EDUCACIÓN AFECTIVO-SEXUAL
“La ausencia de temores, de sentimientos de vergüenza, de culpabilidad, de
creencias infundadas y otros factores psicológicos que inhiban la activación
sexual o perturben las relaciones sexuales” segons la OMS. Quines són les
causes d’auqesta violencia a les aules?
Què representa l’educació afectivo-sexual? Hi ha d’haver un nexe a la identitat
i dret de cada nen i nena. Aquesta educació és necessària per poder trencar els
tabús relacionats amb el sexe des de ben petits, estar ben preparats davant
aquesta societat.
El problema el trobem perquè hi ha un desconeixement professional i a nivell
familiar, de manera que hi ha una dificultat d’afegir aquesta assignatura a les
escoles o als Mitjans de comunicació.
El programa “Aquí t’escoltem” fa un acompanyament psicològic als joves que
ho necessiten, però només hi van noies.
És necessari crear una assignatura, projectes basats en la coeducació
sexual, cooperació amb altres professionals, creació de documents, guies,
material teòric on els autors siguem educadors socials. També hem de vigilar el
vocabulari que s’utilitza.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada