Classes del 20 i 23 de novembre: cas pràctic i circ social

El dia 20 de novembre el meu grup i jo no vam poder assistir a classe ja que estàvem fent una entrevista per al nostre treball sobre la DGAIA i els MENA.

(En aquesta entrada he ficat tant el treball el equip com la resolució posterior que vam fer el dia 30 de novembre, és per això que al blog no hi ha presència de la setmana del 27 i el 30, he aprofitat que el 27 no vam fer classe i el 30 vam continuar amb la sessió que pertoca aquesta setmana per ser més efectiva).

Tot i així, el que vam poder extreure de la classe és que es havíem d'emplenar un full amb els objectius, etc., d'un projecte que ja estava resolt, ja que va ser un cas real que s'havia dut a terme. El projecte era la creació d'un casal de joves.

Així, es va haver de completar: la finalitat del casal era més participació per part dels joves. Es tenia a favor una sèrie d'elements, com infraestructures que hi havia a prop, així com equipaments diferents. Mentrestant, havia diferents elements que dificultaven que els joves s'hi apropessin, el que sigui una novetat, la localització (estava a la perifèria), la presència d'altres entitats, etc.

A partir d'aquí, es proposen uns objectius: aconseguir que els joves arribin i participin a les activitats, que sentin el local com a seu, transmissió de valors... Aquests objectius s'han de complir des de unes estratègies que facilitin la seva realització: parlar amb els joves què els hi agrada i què voldrien fer allà, treballar en xarxa amb altres entitats, realitzar una feina de treball comunitari, utilitzar les eines que estan a favor del casal, entre d'altres. D'aquesta manera és com s'han de desenvolupar diferents accions per als joves: realització d'activitats esportives dins els espais que hi ha a prop, actes a la Festa Major, concerts, tallers als Instituts, utilitzar recursos locals per a donar-se a conèixer, creació d'espais digitals per a apropar-se més al col·lectiu dels joves, utilitzar el "boca-orella", etc.

Per últim, s'ha d'avaluar les accions fetes per a poder millorar i construir noves propostes a les places, és molt important que tothom qui hagi participat formi part d'aquesta avaluació per veure tots els punts de vista.

Crec que veure casos com aquest ens pot proporcionar molta ajuda per si volem tractar amb gent en un espai públic. Des d'un punt de vista personal, jo vaig participar dins un projecte pilot per l'Ajuntament de la meva ciutat a una plaça d'un barri conflictiu, sense cap mena d'experiència professional dins l'àmbit educatiu a excepció de ser monitora. Aquell projecte va ser un caos. No estava ben coordinat, tots els agents educatius que hi havia al barri ens van donar l'esquena i a l'hora de sortir a la plaça, molts cops em veia jo i el meu company amb només tres nens, dins un barri que hi havia un gran nombre d'infants. D'haver sabut l'existència de projectes similars, potser podria haver aprofitat aquella experiència per a trobar la clau d'èxit del meu.

El dia 23 de novembre, vam donar per concluida la jornada de conferències amb una sobre el Circ Social. Vam poder aprendre molt sobre el tema gràcies a l'Álvaro Guerrero, la Merche Ochoa i l'Aida Ballester, professionals relacionats amb el circ social de l'Ateneu Popular de NouBarris.

Logo de l'Ateneu de 9Barris

Ens expliquen diferències anècdotes i dades que jo, a nivell personal i sense haver tocat mai el tema, no coneixia de res. Dades com que el projecte amb nens amb diversitat funcional no tenia gaires recursos al començament i com això ha anat evolucionant. Experiències de pallassos sense fronteres a la Guinea on feien una tasca de compartir i no d'ensenyar i les dificultats que es van trobar, o com nens ajuden la Merche a travessar un mercat sense que li robin res a Nicaragua, on es van haver d'adaptar a les vivències dels nens i tenir un ritme més lent de les activitats, etc.

Des d'un punt de vista més acadèmic, l'Aida ens parla de la seva tesi sobre el circ social, sobre l'avaluació que fa sobre aquests dins una relació horitzontal amb les persones que hi participen i els principals avantatges i inconvenients que aquesta acció-participació comporta.

Després de platejar-se la pregunta com es retorna al veure la realitat de tantes persones?, es van arribar a diferents conclusions: utilitzar la posició privilegiada d'europeus per poder ajudar altres persones en altres situacions i que retornar és sempre difícil.

Com a opinió personal, crec que el circ social és una de les eines molt potents i inclusives des d'un punt de vista més lúdic, on es poden transmetre valors molt positius. També crec que és una feina que requereix molta valentia i, tristament, està molt poc reconeguda. Per finalitzar, crec que la idea que l'Álvaro ens va donar sobre el circ social com a refugi de la societat on pots sentir-te acollit i treballar per estar "preparat" per la societat, resumeix completament aquest treball.