Classes del 30 d'octubre i 2 de novembre: Educació Social, participació i projecció d'"1, 2, 3... Acció"

A la classe del 30 d'octubre vam comentar un article de Violeta Nuñez que parlava sobre la participació i l'Educació Social.

A partir de la posada en comú amb la classe vam arribar a la conclusió que durant anys s'han implantat mètodes per a eradicar les societats marginals i pobres a partir de la higiene ja que aquestes es veuen com un perill. Així és com, poc a poc, les classes socials queden distanciades, perdent valors com la solidaritat, ja que se centra en l'individualisme. A l'article també podem veure que l'Educació social és el camí, acompanyant la idea què la prevenció i l'higienisme conceben a les persones amb un destí a marcar.

D'aquesta manera, l'educador ha de fomentar la participació conjunta i ajudar a crear persones participatives dins la societat, així com desenmascarar polítiques basades en estadístiques i mirar pels drets de les persones. Com a solucions, es proposa que l'Educació Social s'adapti a les noves realitats socials i els educadors, per la seva part, han d'estar oberts a interrogar i analitzar situacions actuals, així com generar comunitat i valors de coresponsabilitat per afrontar la fragmentació de la solidaritat.

Amb el Novembre va arribar el cicle de conferències: cada dijous tindríem a classe professionals que ens parlarien de diferents àmbits de l'Educació Social i/o projectes relacionats.

El dia 2 de Novembre vam tenir la sort de visualitzar el documental "1, 2, 3... Acció", un documental basat en un projecte dut a terme per Àstrid González, Eva Poch i Georgina Balaguer, on hi ha una fusió fantàstica entre l'Educació Social i l'art de l'expressió cultural. El projecte es va dur a terme al Raval Sud, amb dones que tenen problemes de gesticulació i moviment que Serveis Socials (ja que totes les dones que hi participaven n'eren usuàries) i Salut van detectar i d'orígens i llengües diferents, amb el fi de poder integrar-les en la comunitat. El projecte serviria com un espai on gaudir, evadir-se del dia a dia i dedicar-se dues hores setmanals a elles mateixes. Com hi havia diferents idiomes, la interculturalitat va ser un problema al principi, ja que no s'entenien entre elles, i allà és on va néixer la idea de fer una activitat musical, que és una llengua internacional. Utilitzaven música que tingues la força per a apoderar-les i proporcionar la confiança en elles mateixes que necessitaven.

Programa del cicle de conferències

Però no tot surt sempre com esperem, i això va passar amb aquest projecte: el xoc amb la realitat va obligar a les directores del projecte fer activitats més senzilles. S'ha de tenir en compte que les dones que participaven són dones que, normalment, estan tancades a casa i que tenen problemes per moure's. Per això, es van proposar exercicis per a diferents parts del cos, ja que el dolor sempre se situa a diferents parts del cos i existeixen activitats per a treure'l o tractar-lo. A més, segons la posició que tingui cada cos, el cos segrega hormones diferents, és a dir, que van proposar postures on les hormones que segregués el cos fossin positives en comptes de negatives.

D'aquesta conferència vaig aprendre molt sobre la postura del nostre cos: com tractar-lo per a que puguem ser més "optimistes", per a apoderar-nos. També vaig poder veure que hem de ser creatius. Que la creativitat és una arma molt potent per a canviar la societat però que hem de ser completament realistes per a no frustrar-nos a la hora de dur aquestes idees a la pràctica, ja que sempre ens trobarem problemes amb els que no comptàvem. Per això, per a abolir aquests problemes també és molt important trobar solucions creatives. Aquest projecte va trobar una molt bona i va funcionar, però també ens van explicar que a altres cursos de diferents anys no van funcionar tant bé; sempre ens hem de fer la idea que cada persona és un món diferent i que les solucions no han de ser sempre les mateixes, sinó que ens hem d'adaptar a noves realitats, que d'això tracta, en part, l'Educació Social.