Classes del 6 i 9 de novembre: participació i tallers d'autodefensa feminista

Continuant amb el fil de la classe de la setmana anterior, el 6 vam parlar de la participació. Per equips, vam haver de fer una definició de la paraula a partir d'una dinàmica, escollint i descartant diferents paraules. La del meu equip va quedar així: "La participació és basa en la cooperació d'una xarxa de persones que tenen responsabilitat i compromís per complir uns objectius a través de la comunicació i el respecte. Amb això s'arriba a un procés d'aprenentatge en el qual podem avançar". A aquesta definició també podem afegir altres factors que van sortir a les definicions de la resta de companys, com que és un procés voluntari i del qual ens hem de sentir part i prendre part, és un dret de les persones.

Dins aquesta filosofia, hi ha tres elements bàsics: El voler participar; el saber participar, que es basa en més autonomia i més habilitats per fer-ho; i, per últim, poder participar, ja que han d'existir espais per fer-ho.

Maig del 1968.
École des Beaux-Arts
Autor no identificat

És aquí quan afegim l'escala de la participació de Sherry Arnestein, que es divideix en tres grans blocs, en els quals es poden trobar subgrups en cadascun:

• No participació: 1. Manipulació i 2. Teràpia: es genera un espai de participació però la gent va allà a queixar-se i plorar, però no hi ha solucions.
• Graus de simbolisme: 3. Informació: llocs on s'ofereix informació. 4. Consulta: lloc on t'informen i et demanen la teva opinió. 5. Apaivagament: es genera un espai on es fa una cosa que els dos subjectes volen.
  
  
• Graus de poder ciutadà: 6. Associació: es decideix de manera conjunta. 7. Poder delegat: es cedeix el poder a una altra entitat. 8. Control ciutadà: grup de persones que tenen el poder de decidir.

La participació també es pot dividir en nivells, segons la Secretaria de Joventut, aquests són: 1. Assistir. 2. Informar. 3. Consultar. 4. Decidir.

El dijous 9 vam tenir la segona conferència donada per Mireia Muñoz, una educadora social que imparteix tallers d'autodefensa feminista. Ens va explicar que existeix un terme que es diu patriarcat de consentiment, i que fa referència a que les dones som inferiors a la societat però no hi ha cap llei que ho digui. També ens va explicar la violència que es pateix a través de la concepció del gènere, ja que la societat actual només respecta la persona cis (persona que se sent concorde amb el seu sexe biològic). 

D'aquí passem a la violència simbòlica i el famós "iceberg" de la violència, és a dir, les actituds i frases masclistes que les dones hem de suportar des de ben petites i que no es reconeixen com a masclisme. Aquí s'inclouen models normatius, ignorar la pressió emocional, social i cultural, els cànons de bellesa, l'amor romàntic, etc.

A partir d'aquí, ens vam preguntar si es pot respondre a una agressió sense agressivitat. La resposta és no. Per què? Perquè una agressió prové de la violència, sempre implica la intencionalitat de fer mal, mentre que l'agressivitat és una eina que utilitzem per a defensar-nos d'aquesta violència i que des de ben petites se'ns ha negat ("calladita estás más guapa" i frases del mateix estil).

Dins aquest sistema patriarcal trobem el terror sexual, que és una amenaça i es basa en que pel fet de ser dones hem d'anar amb més compte. Per això moltes víctimes d'agressions sexuals molts cops no saben com reaccionar, perquè el terror genera pànic, mentre que la por es pot afrontar. I d'aquí neix l'autodefensa feminista, que és una eina perquè no passin X coses. És una eina d'apoderament i no es tracta d'odiar els homes ni fer-nos violentes, sinó, simplement, de defensa. Amb aquests tallers es pretén augmentar l'autoestima i la solidaritat col·lectiva, la sororitat; millorar la confiança i seguretat en una mateixa, desmitificar els estereotips sobre la debilitat i la vulnerabilitat de les dones; evitar situacions de perill.

A nivell personal, penso que aquests tallers són molt interessants i importants dins una societat que es còmplice cada dia de violència, en totes les seves formes, i on molts cops no es fa res per prendre partit (a nivell global). Penso que són una eina molt potent per a poder defensar-nos de les agressions i evitar situacions més tràgiques. A la vegada, penso que tant de bo no s'haguessin d'impartir aquestes classes, ja que això significaria viure sense injustícies, sense violència, però encara queda molt camí per recórrer i això suposa un petit avanç, tot i que també s'haurien de fer tallers als homes per evitar aquestes conductes masclistes que ens oprimeixen, ens fan mal i fins i tot, ens acaben matant.