Classe del 23 d'octubre: Zygmunt Bauman "la crítica como llamado al cambio"

El 23 d’octubre vam dedicar la classe a parlar sobre una entrevista a Zygmunt Bauman on parlava de la globalització i el canvi de societat  que ha desenvolupat una modernitat “líquida”. Les idees principals que vaig poder extreure, juntament amb el meu equip,  d’aquest vídeo són que hi ha una falta d’identitat col·lectiva; falta d’informació i eines per a canviar la humanitat; que la globalització porta, majoritàriament, conseqüències negatives, poder global i política local, per tant hi ha diferents incongruències; una demostració, mitjançant l’exemple del programa de televisió Gran Hermano, què l’exclusió és un procés natural i que es formen aliances i equips temporals per garantir la supervivència; falta de compromís que porta a una precarietat laboral i econòmica; es proposen “parches” a problemes globals, per exemple, ens ensenyen a viure endeutats des de ben joves.

Zygmunt Bauman a la entrevista "La crítica como llamado al cambio"

Davant aquests problemes, vam poder veure un parell de solucions: la globalització de les institucions i una revolució cultural que pot portar a atacar l’arrel del problema, i, d’altra banda, trobar la satisfacció dins les nostres possibilitats, és a dir, no buscar allò que no podem assolir perquè mai trobarem una sensació de satisfacció. Com a reptes, trobem que hem de treballar la lleialtat i la solidaritat per a acabar amb l’exclusió.

En la posada en comú amb la resta de la classe, vam coincidir en què els estats perden el poder davant de les potències econòmiques i que aquesta pèrdua de poder de l’Estat implica, a la seva vegada, una pèrdua de drets. Els estat no tenen les eines per donar resposta a moltes problemàtiques actuals. D’altra banda, si la solució és tornar a viure la crisis que ja hem viscut, estem condemnats a la repetició.

Com a solucions i reptes, vam veure que trencar amb l’individualisme portaria a un tracte més col·lectiu front les desigualtats que la globalització porta i, d’aquesta manera podríem intentar disminuir-les. També hem de buscar noves formes de vida, canviar les dinàmiques i els hàbits, per tal de no viure tant accelerats, sense buscar la immediatesa, trobar la manera de elaborar més les coses que volem per a la nostra vida, que no tot ha de ser ara i aquí. I, per últim, hi ha una necessitat global d’evolució o adaptabilitat als nous temps que estem vivint, és clar que no tot ha de ser immediat, però tampoc ens podem aferrar als tipus de relacions que hi havia abans, que eren de llarga durada, hem d’avançar perquè no tornarem a aquella època.

Per un altre costat, vam trobar que dins una modernitat líquida, com a futurs educadors i educadores, hem de realitzar diverses transformacions dins la política, l’economia, l’àmbit social, la cultura i les institucions. Hem de treballar els valors i promoure espais per a poder incloure dins la societat aquelles persones que són excloses, que, amb la globalització, cada vegada són més.

El dia 26 d’octubre vam tenir vaga.